La meitat del territori és coberta de vegetació espontània (matollar) o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà (unes 300 ha cadascun); els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses. Els de secà són garrofers, oliveres i vinya. Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura. La població conegué una forta expansió al llarg del s. XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90. El poble (426 h agl [2006], sallentins ; 88 m alt.) és a la riba esquerra del riu. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (34 focs el 1609) de la fillola de Càrcer. Pertangué eclesiàsticament a Xàtiva fins el 1535; s’erigí la parròquia de Santa Maria (després fou unida a la de Cotes i després a la de Càrcer). Foren senyors del lloc els Soler i Marrades, que esdevingueren titulars del comtat de Sallent al s. XVII. El palau senyorial fou destruït, com tota la població, en els terratrèmols del 1748.
Sallent de Xàtiva
© Fototeca.cat