Professà al convent augustinià del Socors de València (1559). Estudià filosofia a Alcalá i es graduà a València de mestre en arts (1566), doctor en teologia (1566) i mestre en teologia (1568). Catedràtic de dialèctica i filosofia a la Universitat de València (1566-69), regí després la càtedra de sant Tomàs durant quasi quaranta anys. Fou procurador de la causa de beatificació de Tomás de Villanueva (1599-1602), vuit vegades prior dels convents valencians i definidor en el capítol general del 1575. Important per a l’estudi del dret és el seu Commentarium in disputationem de iustitia, segons sant Tomàs, en dues parts (1591, 1598). La seva biografia de Tomás de Villanueva (Libro de los singularísimos exemplos...) fou reeditada diverses vegades (1620, 1652, 1670, 1737, 1793, 1925) i traduïda a l’italià (1619, 1658), al portuguès (1629), a l’holandès (1660) i al llatí (1880). Publicà les Constitucions del Estudi General de... València (1611) i deixà inèdita una interessant Censura de les doctrines de Luis de Molina, Báñez i Zumiel (1595).