Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears. Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent. Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia (1829). Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la Colección de documentos inéditos para la historia de España, en col·laboració amb altres estudiosos. El 1832 l’ajuntament de Palma el nomenà cronista oficial de Mallorca, i el 1834 ingressà en la Societat Econòmica de Mallorca, bé que continuà vivint a Madrid. El 1851 fou nomenat, malgrat la seva resistència, bisbe de Mallorca, i en prengué possessió pel març de l’any següent. Hi tingué una activitat pastoral notable, en un període extremament difícil. Pel gener del 1861 fundà el Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Mallorca, on publicà un bon nombre d’escrits.