Fill de pescadors de la Barceloneta, el 1911 un gran temporal li arrabassà el pare i quatre germans. Es dedicà al comerç. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou regidor barceloní, i fou empresonat a causa dels fets d'Octubre. Alliberat uns quants mesos més tard, fou membre de la direcció del partit des del 1935. Després de les eleccions del febrer del 1937, ocupà els càrrecs de regidor de governació i cap de la Guàrdia Urbana. Nomenat alcalde de Barcelona (juliol del 1937) en substitució de Carles Pi i Sunyer, la seva trajectòria fou esforçada i íntegra: féu construir molts refugis antiaeris, organitzà campanyes d’informació davant els bombardeigs franquistes i viatjà a diverses capitals d’Europa per donar a conèixer els atacs sobre la població civil i per reivindicar l’ajuda de les democràcies europees. Exiliat al gener del 1939, visqué a Carcassona, a Montpeller i a Besiers. Després d’un accident molt greu en aquesta ciutat, tornà a Barcelona, on morí, i on, malgrat la repressió franquista, el seu enterrament congregà una multitud.