Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la violinista Josefina Salvador, rebé les seves primeres lliçons de piano de la seva tia, quan tenia sis anys. Continuà la seva formació al Conservatori de Castelló i acabà la carrera a divuit anys al Conservatori de València. En ambdós centres tingué com a mestre d’harmonia, composició i orquestració Vicent Asencio, amb qui es casà el 1943.
Pianista reconeguda, fou professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València (1974-89).
Excel·lí especialment com a compositora, amb una obra abundant en la qual destaquen les composicions per a veu solista. Fou autora de més d’un centenar de cançons de concert amb texts de Xavier Casp, Salvador Espriu, etc. També escriví ballets, com El segoviano esquivo, estrenat a Barcelona el 1960; les òperes La filla del Rei Barbut (1943, estrenada a Castelló de la Plana), basada en el Tomba-Tossals de J. Pasqual i Tirado, i Vinatea, en un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp, estrenada al Liceu de Barcelona (1974) i representada, en versió ampliada, a València el 1975; diverses obres per a cor mixt, com Viento, voz, álamo (1970, premi Joaquim Rodrigo); la cantata Les hores (1974), i cançons per a veu sola i piano, entre les quals els reculls Planys, cançons i una nadala (1945-64) i Cervantinas (1975). Fou també autora de la Marxa de la Ciutat de Castelló (1945, adoptada el 1987 com a himne oficial) i compongué també música religiosa, com la Missa del Lledó, per a solistes i instruments de vent (1967).
Fou membre del Consell Assessor de Música de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (1985). Rebé diversos guardons, entre els quals el premi de la Fundació Jaume I d’actuació cívica (1984), la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana (1997), la Medalla d’Or de les universitats Jaume I (1998) i de València (2001) i la Creu de Sant Jordi (2005). Conreà també la pintura.