Salvador d’Horta

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1520 — Càller, Sardenya, 1567)

Religiós franciscà i sant miracler popular.

Es deia Salvador Pladevall i Bien i nasqué a l’hospital de Santa Coloma de Farners, d’on els seus pares eren servents. Orfe de pares (1534), es traslladà a Barcelona, on exercí l’ofici de sabater. El 1540 ingressà com a llec al convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on professà el 1542. Destinat a Tortosa, començà les guaricions miraculoses, que feren que els seus superiors el traslladessin als convents de Bellpuig (Urgell), de Lleida, d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Els trasllats foren sempre decidits pels seus superiors, a causa dels miracles i les guaricions que li atreien molta gent. Exercí sempre els més humils oficis, com porter, cuiner, etc. A Horta, d’on prengué el cognom, hi residí del 1547 al 1559. Entre el 1559 i el 1565 estigué a Reus, a Madrid, on el rebé el rei Felip II, i a Barcelona, on fou processat per la inquisició pels seus miracles (1560), sense que el poguessin castigar. El 1565 fou traslladat al convent de Càller (Sardenya), on féu de cuiner i continuà fent prodigis i miracles. Fou beatificat el 1711 i canonitzat el 1938. Els franciscans celebren la seva festa el 17 d’abril, i l’Església en general el 18 de març.