Cap al 1915 començà a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d’articles d’ideologia llibertària i de temàtica obrera que signà amb el pseudònim de Gorkiano. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica (editat per ell mateix el 1918) i Glosas de un socialista. Un any abans havia iniciat la publicació de la “fulla de subversió espiritual” anomenada Un Enemic del Poble, que sortí fins el 1919. Esporàdicament més que periòdica escriví en altres revistes on publicà les seves proses polítiques i literàries i on exposà una ideologia que fluctua i evoluciona entre l’anarquisme, el socialisme i el seu catalanisme personal. Proa (dos números, 1921) n'és un altre exemple.
Des del 1919 fou un escriptor totalment català. Aquest any aparegué el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes, on és ben clara la fascinació que exerciren en ell Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire; potser veié en aquests, i en l’avantguardisme que exemplificaven, el model literari que no havia trobat en el Noucentisme burgès. Hi combina l’admiració pel món “futur” de la màquina amb els paisatges, visuals i socials, del seu barri, la Barceloneta. El seu segon llibre de poemes ho fa encara més clar: L’irradiador del port i les gavines (1921). El millor de la seva poesia ofereix aquesta fidelitat al món de veïnat obrer on cresqué.
El 1922 publicà Les conspiracions, poemes escrits al sanatori de La Fuenfría plens d’exaltació nostàlgica de Catalunya. Les formes poètiques emprades s’aparten gradualment de l’experimentació tipogràfica per mirar cap a la cançó tradicional. Tanmateix, no tingué temps d’abandonar l’avantguardisme; el seu darrer llibre, Óssa Menor (1925), se subtitula “fi dels poemes d’avantguarda” i és una edició pòstuma. Havia publicat La gesta dels estels (1922) i el que hom ha qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea, El poema de la rosa als llavis (1923). Aquest llibre presenta, amb una franquesa que no té res de superficial, l’epifania de l’acte eròtic que esclata amb l’entusiame vital i romàntic del poeta. El seu Romanticisme es fa patent en les imatges de guerra, corsaris i lladres que tenen l’origen en el paisatge familiar del port de Barcelona i en la seva concepció heroica de la vida i de la tasca poètica; l’expliquen, també, els seus dos manifests, Concepte del poeta (1919) i Contra els poetes amb minúscula, publicat com a pamflet (1920). Morí de tuberculosi.