Manuel Sanchis i Guarner

(València, 9 de setembre de 1911 — València, 16 de desembre de 1981)

Manuel Sanchis i Guarner

© Arxiu Ismael Latorre Mendoza

Filòleg, historiador i folklorista.

Estudià a la Universitat de València i a la de Madrid, i es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres. Amplià estudis en el Centro de Estudios Históricos de Madrid, sota la direcció de Menéndez Pidal i de Navarro Tomás. S'incorporà a l’equip d’enquestadors de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els Països Catalans per fer les enquestes per a la part catalana de la dita obra.

Després d’una interrupció del treball científic durant els anys 1936-43, el reprengué a Mallorca, on visqué fins el 1959 exercint de professor d’idiomes i col·laborant molt eficaçment en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear. Adquirí molta notorietat a Mallorca per la seva tasca d’orientació i organització literària. També per aquell temps féu les darreres enquestes per a l'Atlas esmentat i fou encarregat de preparar la publicació d’aquesta gran obra dialectològica, el primer volum de la qual fou presentat en el Congrés de Filologia Romànica d’Estrasburg (1962).

Establert a València, exercí el professorat a l’institut femení; més endavant fou encarregat de la càtedra de llengua valenciana a la universitat i, des del 1979, catedràtic de lingüística valenciana a la mateixa universitat. Intervingué amb comunicacions en diversos congressos internacionals de filologia romànica.

Els principals llibres que va publicar són: La llengua dels valencians (1931, quarta edició 1972), Gramàtica valenciana (1950), Els poetes romàntics de Mallorca (1950), Calendari de refranys (1951), Els vents segons la cultura popular (1952), Els molins de vent de Mallorca (1955), Els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la Reconquista (1955 i 1961), Les barraques valencianes (1957), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (tres volums, 1963-68), Els valencians i la literatura autòctona en els segles XVI, XVII i XVIII (1963), Les generacions literàries en la Renaixença al País Valencià (1968) i La Ciutat de València (1971). Col·laborà en l'Enciclopedia Lingüística Hispánica (1960), en la Història del País Valencià (1965), la Història de Catalunya dirigida per J.Reglà i, entre altres, en les revistes Bolletí del Diccionari, Anales del Centro de Cultura Valenciana, Revista de Filología Española, Estudis Romànics, Estudios Lulianos, etc.

Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i del Centre de Cultura Valenciana, membre corresponent de l’Academia Española, “Magister” de l’Escola Lul·lística de Mallorca i col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1974) i el premi de la Unitat de la Llengua (1981) pel primer volum de la seva Aproximació a la història de la llengua catalana, iniciada el 1980.