Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell. El bisbe de Vic Fruià féu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada. Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035. És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035. Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial seva. Al s XVI hom li afegí una capella lateral. Restaurada entre el 1954 i el 1961, és ara un dels millors edificis preromànics del país. El 1955 fou creat el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que hi ha fet millores constants. Presideix l’altar una antiga imatge romànica de Santa Maria de Gràcia, del s XIII.
Nau central de Santa Maria de la Tossa de Montbui coberta per una volta que adopta diferents perfils segons el sector
© Fototeca.cat