Comprèn les parròquies de Sant Joan de Labritja, Sant Miquel de Balansat, Sant Llorenç de Balàfia i Sant Vicent de sa Cala. Presenta un relleu mogut, amb alçades de fins a 410 m a es Fornàs, al límit amb el terme de Santa Eulària i la talaia de Sant Joan , 360 m, que domina el poble per ponent. La costa és acinglerada i amb pocs bons refugis, els accidents principals de la qual són, d’E a W, la cala de Sant Vicent, el cap des Llamp, la punta Grossa, la punta Galera, la cala de Portinatx i la cala i la punta Xarraca, el port de Sant Miquel, la punta de sa Creu i el cap de Rubió. Les activitats dels darrers anys han produït un èxode rural i l’abandó de l’avicultura tradicional. El 1982 la superfície útil era de 7 369 ha (el 61,9% del terme) de les quals es cultivaven 3 239 ha (el 43,9% de la terra útil). Predominen els cultius de fruiters de secà (2 460 ha), principalment ametllers, garrofers i figueres, i els cultius herbacis (744 ha). La ramaderia comprèn 206 caps de bestiar boví, 454 d’oví, 53 de cabrú, 190 de porcí i 161 d’aviram. Hom comercialitza l’aigua de la font de Benirràs, la qual és consumida a Eivissa i Formentera. El turisme és l’activitat econòmica principal. Són importants els centres de Portinatx, es Port de Sant Miquel, na Xemena, cala Xarraca i la cala de Sant Vicent. Hi ha uns 15 hotels. És un municipi marcadament rural, on la població dispersa representa el 89,64%. El poble (762 h [1991], joanins ; 196 m alt.) és un petit nucli, agrupat al voltant de l’església de Sant Joan (bastida a partir del 1726 al coll de Labritja) i la casa del comú. El poblament és antic a les planes interiors (restes de petites necròpolis púniques rurals i, prop de la costa, la important cova des Cuieram). El poblament musulmà degué ésser relativament important (nombre d’alqueries i persistència de la toponímia d’origen àrab). Després de la conquesta hom bastí l’església de Sant Miquel, que fou fortificada als segles següents a causa de la inseguretat motivada pels atacs nord-africans, alhora que hom bastia torres de defensa a la costa (Balansat, Portinatx), a Sant Llorenç (torres de Balàfia), i els puigs més elevats esdevingueren talaies. L’augment de població del s. XVIII es reflecteix en l’ampliació de l’església de Sant Miquel, en la creació de la de Sant Joan i en la colonització agrícola de noves terres, continuada al llarg del s. XIX i començament del XX, que foren abancalats els puigs i creada la parròquia de Sant Vicent. Des de mitjan s XIX, però, és clara la tendència a l’emigració.
Sant Joan de Labritja
© Fototeca.cat