Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius. Limita al N amb el terme d’Aós, al s. amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu (tots a l’Alt Urgell), a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell (Alt Urgell). L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera. Hom conreava cereals (forment, sègol, ordi), patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac. Els ramats d’ovins han desaparegut. Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria (21 establiments) i la indústria del tabac. La vila (7 980 h [2006]; 939 m alt) s’estén al llarg de la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella, a 4 km de la frontera hispanoandorrana. Al costat de la casa comunal, recentment restaurada, i de les cases més velles, com les dels carrers de Xiulets i dels Cavallers, hi ha barris residencials moderns (els Xalets d’En Trilla i el Solà), conseqüència de la prosperitat i del creixement dels darrers anys. L’església parroquial (Sant Julià), refeta el 1941 i ampliada en 1975-76, conserva el campanar romànic (s. XII) i a l’interior, com a coses més notables, una imatge de la Mare de Déu del Remei (s. XIII), un santcrist (s. XVII) i l’altar barroc de la Puríssima (s. XVII-XVIII). La dansa típica de la Moratxa es balla el segon dia de la festa major i la tradició la relaciona amb els pariatges del 1278 i les festes organitzades en honor dels seus protagonistes. El terme comprèn els llogarets d'Aixirivall, Aixovall, Aixàs, Bixessarri, Aubinyà, Fontaneda, Nagol, Serters, Juverri i Llumeneres, a més dels masos d'Alins i els de la Moixella, Tolse i pui d'Olivesa. Alguns d’aquests llocs conserven encara les velles esglésies dels s. X-XII, entre les quals són especialment remarcables Sant Romà d’Aubinyà, Sant Serni de Nagol, Sant Miquel de Fontaneda i Sant Mateu de pui d’Olivesa. La població té una important tradició tabaquera iniciada el 1880, que Rafael Reig Sans hi establí un petit taller d’elaboració de tabac, transformat el 1909 en la fàbrica Reig, que es convertí en la primera del sector al Principat. L’any 2003, a l’edifici de l’antiga fàbrica Reig (clausurat el 1957 per a construir-ne un de nou) hi fou inaugurat el Museu del Tabac d’Andorra que acull, a més, exposicions temporals d’art. Dins el seu terme hi ha també els ponts romànics d’Aixovall i de la Margineda i el santuari de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de la parròquia.
Sant Julià de Lòria
© Fototeca.cat