Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic. El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar. La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins.
Ocupada durant el segon mil·lenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial. Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica. Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als venecians i al ducat de Naxos. Ocupada pels turcs (1537), tornà novament a Grècia a l’època de la independència. Important per la seva producció de ceràmica amb decoració geomètrica, hom en conserva també unes importants pintures al fresc al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.