Germana del crític d’art Rafael Santos, cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti. A divuit anys pintà El món, considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol. Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor. Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia, La terra o un colpidor Autorretrat. El 1931 presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d’Artistas Ibéricos a Copenhaguen i París. El 1933 fou invitada a l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra, juntament amb Emili Grau i Sala, amb qui es casà i retornà a Catalunya, però amb la Guerra Civil començà un periple per diverses ciutats fins que s’establí a Madrid. La seva obra posterior, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors. L’any 2005 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2011 Portbou li reté un homenatge en ocasió del seu centenari. Fill seu és el pintor Julià Grau i Santos.
Detall d’El món, d’Àngels Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Pintora.