Situació i presentació
El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km2, limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs. S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf. Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on hi hagué l’antic castell d’aquest nom. Fins el 1940 el barri (antic poble) de la Manresana formà un municipi independent.
Sant Ramon de Portell és situat en una de les zones més secaneres de la comarca, ja que les seves valls, que són més aviat simples ondulacions del terreny, no tenen corrents d’aigua ni fonts. La sedimentació d’aquest sector de la comarca, calcària i guixosa, és gairebé horitzontal i ofereix moltes pedreres, en les quals la pedra és disposada en filades o lleves, la qual cosa proporciona un excel·lent i típic material de construcció que antigament era aprofitat en totes les construccions utilitàries del país i que donava una especial fisonomia a aquests pobles. Les aigües de la pluja s’escolen pels barrancs de Comabella, Valls, Malgrat i la Molgosa, tributaris del Sió per la dreta.
El principal nucli de població d’aquest terme és el poble de Sant Ramon de Portell, cap municipal, una petita part del qual correspon al terme municipal d’Estaràs. Altres nuclis de població són els pobles de Portell, Viver de Segarra i el llogaret de Gospí, tots tres situats en el sector N del terme. També integren el municipi l’antic despoblat de Mont-ros, amb les restes del castell homònim, l’antiga quadra de Jurats i el castell de Mejanell.
Pel centre del terme passa la carretera N-141a de Cervera a Calaf, que forma el carrer principal de Sant Ramon. Recorre aproximadament paral·lela a aquesta carretera la C-25 (Eix Transversal), que enllaça al límit del terme amb la N-141a, i que des de la seva construcció ha facilitat l’accés a Sant Ramon i a tots els municipis veïns. La xarxa viària es complementa amb altres carreteres locals i camins, com la que de Sant Ramon va a Torà passant per Portell, de la qual surt el trencall cap a Viver, la que porta a Gospí, la que parteix de la N-141a, a l’altura del barri de la Manresana, cap a Tarroja, o la de Sant Ramon a Sant Guim de Freixenet.
La població i l’economia
A mitjan segle XIV es comptaven 11 focs a Sant Ramon, 14 a Gospí, 4 a Viver de Segarra i 34 a la Manresana, mentre que al seu final ja se’n comptaven 7, 6, 3, i 16 respectivament. El 1553 la població global de tot el municipi era de 43 famílies, i al començament del segle XVIII es comptaven 244 h que passaren a ser 287 el 1787. El 1830 augmentà significativament la població, 466 h, però disminuí el 1842 (267 h). El 1900 es comptabilitzaren 646 h al nucli de Sant Ramon i 467 h a la Manresana. Segons les dades del 1940 el municipi tenia 977 h, i anà davallant progressivament. Així, el 1950 tenia 962 h, el 1970 n’eren 726 h, 652 h el 1981 i 561 h el 1991. Des d’aleshores la població s’estabilitzà i el 2005 hi havia els mateixos habitants.
L’economia del terme es basa en l’agricultura i la ramaderia. Gairebé totes les terres són de secà i són ocupades majoritàriament per l’ordi, i el blat. Les vores dels camps i els costers són plantats d’ametllers, nogueres i algunes oliveres. La ramaderia, que ha adquirit un pes econòmic força important en l’economia municipal, es dedica sobretot a la cria d’aviram i bestiar porcí i boví. El creixement d’aquest sector i la proximitat del terme amb Guissona ha contribuït al desenvolupament d’activitats agropecuàries. Se celebra mercat setmanal els dimarts, i a nivell comercial el cap municipal ha estat conegut per la venda d’articles de confecció de pell.
El poble de Sant Ramon de Portell
El poble de Sant Ramon de Portell (640 m i 384 h el 2005) és relativament modern, perquè té l’origen en el monestir de mercedaris que s’hi fundà al segle XIII. Consisteix en un carrer format a banda i banda de la carretera, que va des del santuari de Sant Ramon fins a la Manresana.
El poble antic, que ara forma una agrupació urbana amb Sant Ramon, és la Manresana. Té l’estil dels altres pobles de la Segarra: l’església de Sant Jaume de la Manresana tocant al defora del clos; un carrer principal que va de l’església al castell, i una gran casa senyorial, amb ruïnes del vell castell de la Manresana. L’església ha perdut una gran part de l’estructura primitiva amb les reformes que s’hi feren als segles XVIII i XIX.
Vista del convent de Sant Ramon
© CIC-Moià
En el lloc on s’edificà el monestir i santuari hi havia una capella de Sant Nicolau, on diu la tradició que pasturava el ramat del noi Ramon, nat i habitant de Portell, també segons la tradició, perquè de la vida d’aquest sant no hi ha res de segur. El 1245, segons un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó guardat en còpia del 1626, el mercedari fra Bertran, com a representant de sant Pere Nolasc, es dirigí vers aquest lloc del Castri Mediani (del castell de Mejanell, ara del terme d’Estaràs), de la parròquia de Portell, per a planejar la construcció d’un monestir. Hi ha unes primeres notícies del 1456, del 1597 i del 1625 de l’existència del priorat de Sant Nicolau dependent dels mercedaris. L’augment de devoció a sant Ramon Nonat fomentada des del segle XVI per l’orde mercedari fou causa que l’antic convent s’ampliés els anys 1597 i 1625. Finalment el 1675 el general de l’orde Pedro de Salazar feu construir el gran convent i l’església actuals de Sant Ramon de Portell anunciats pomposament com “l’Escorial de la Segarra”.
L’església de Sant Ramon de Portell és un edifici barroc d’una gran nau amb capelles laterals i cúpula al creuer, acabat al segle XVIII amb línies neoclàssiques. La nau és coberta amb volta de canó sobre llunetes, i per damunt de les capelles laterals hi ha una galeria amb balcons. L’element més remarcable és la portada barroca, datada el 1722 i és emmarcada per quatre columnes helicoidals, que sostenen un entaulament amb el frontó partit. Al damunt, dues columnes més emmarquen una fornícula amb una imatge del sant. El monestir s’organitza entorn d’un claustre (1802), d’estil neoclàssic, amb una cisterna-templet al mig. Les galeries són d’arc de mig punt, cobertes amb volta d’aresta. A la galeria alta s’obren balcons d’arc escarser, amb decoració geomètrica en el marc. El retaule major i altres ornamentacions els féu Pere Costa el 1741. La capella de Sant Ramon, amb el seu mausoleu, és a la part septentrional del temple. La seva comunitat tenia 8 membres el 1835. Després de l’exclaustració, serví de sufragània de Portell fins que hi retornaren els mercedaris el 1897.
Segons la tradició, ja que de sant Ramon no hi ha cap document coetani, fins al punt de ser dubtosa tota la seva vida, el sant nasqué a Portell i morí al castell de Cardona. I en disputar-se el seu cadàver la gent de Cardona i la de Portell, determinaren de deixar-ho a la bona de Déu. Posaren el mort damunt una mula cega i la deixaren anar. Es dirigí a Portell, passà per davant del poble i continuà fins a la capella de Sant Nicolau, hi donà tres tombs i la mula caigué morta; així el van sebollir en aquest lloc.
Aquest sant és anomenat Nonat perquè diu la tradició que en néixer l’hagueren de treure del si de la mare, ja morta. La seva mort se situa vers l’any 1240, per bé que no falta qui el fa viure entre el 1326 i el 1346. Però el que sí és cert és que el culte a sant Ramon Nonat no fou aprovat pel papa fins el 1628, encara que ja era viu a Sant Ramon, puix que el 1631 aquest santuari era lloc d’aplecs religiosos, i se’l tenia per conegut arreu del món, segons els consellers de Cervera.
La festa major del poble se celebra el 31 d’agost, en honor sant Ramon. La segona festa major té lloc el 25 de juliol, per sant Jaume i després de la missa és costum fer l’anomenat ball de Majorals. Finalment, el primer de maig, se celebra la festa dels Apòstols.
Altres indrets del terme
Portell i Mont-ros
El poble de Portell (97 h el 2005) és situat al NE de Sant Ramon, a la costa d’una ondulació del terreny. Tret d’algunes cases, antigues i modernes, que s’han construït fora del clos del poble, la major part de les cases formaven un carreró central, corbat i amb pendent, que s’iniciava en un portal que hi ha a la banda de ponent, del qual sortien altres carrerons laterals. Al capdamunt del poble, mig arruïnada, hi ha un tros de la torre de guàrdia cilíndrica que pertanyia a l’antic castell de Portell. El seu parament es disposava en filades de carreus regulars, si bé no es pot jutjar més que un primer nivell, atès el seu estat de ruïna.
El castell és esmentat ja el 1035, dins la marca del comtat de Berga, i pertanyia als Cardona, que hi tenien com a feudatari Bonfill, fill de Sanç, que era casat amb una filla dels vescomtes, Almatrud. Al segle XII en foren castlans els Llobera, descendents de Bonfill i Almatrud, fins que el 1190 el castell fou venut a la canònica de Santa Maria de Solsona, tot i que els Cardona en conservaren l’alt domini. En record de sant Ramon Nonat, suposat fill il·lustre de Portell, hi ha una capella a la part baixa del poble amb un cristall de sal a la rosassa, obsequi dels cardonins.
L’església parroquial de Sant Jaume de Portell conserva l’estructura romànica, amb els afegits i les reformes que s’hi han fet posteriorment, però s’hi veu encara un monument medieval.
La festa major de Portell se celebra el dia 31 d’agost, festivitat de Sant Ramon Nonat. És tradició que el primer dia de maig, per la festa dels Apòstols, es faci una processó que surt de Portell i es dirigeix cap al Santuari de Sant Ramon Nonat. Després de la missa es fan els Tres Tombs.
De l’antic despoblat i castell de Mont-ros, a l’antic terme de Portell, al N de Sant Ramon, no queden més que unes cases deshabitades, vestigis del castell i parets de l’església de Sant Martí, a 650 m d’altitud. La seva església, abans parroquial, depenia de la de Gospí.
La quadra de Jurats era un terme civilment autònom de la parròquia de Portell, que va desaparèixer com a tal al segle XVIII.
Viver de Segarra
En una altra ondulació del terreny, al N del terme municipal, hi ha el poble de Viver de Segarra (34 h el 2005), que consisteix en un carrer i algun carreró transversal. L’església parroquial de Santa Maria de Viver és situada a l’entrada del poble, en direcció de llevant a ponent, i conserva alguna paret medieval, però el conjunt actual del temple és neoclàssic. A la façana principal hi ha un escut ovalat, amb les figures d’un viver amb dues oques, i la data de l’any 1889. La festa major de Viver se celebra el tercer cap de setmana de setembre, per la Mare de Déu de la Mercè.
Al segle XI, Viver, conquerit pels capitans procedents del Solsonès, passà al domini jurisdiccional del prepòsit de Santa Maria de Solsona, tant en l’aspecte civil com en l’eclesiàstic.
Gospí
El llogaret de Gospí (46 h el 2005) situat al N de Sant Ramon apareix esmentat amb el nom d’Albespí als segles XI i XII. Després de passar la vall i el torrent que baixa de Portell i Ferran, deixant a llevant l’antic terme de Mont-ros, la carretera arriba al poble. Aquest fou edificat en el coster de la dreta; al sector inferior hi ha les cases i carrerons longitudinals, posteriors al segle XVII; al capdamunt, on es pot pujar pel carrer de Cavallers, hi ha el castell de Gospí, que és una casa senyorial adossada a una torre cilíndrica medieval molt retocada.
Portada d’entrada de l’esglésiade Sant Martí de Gospí
© Patrimonifunerari.cat
Tal com és ara, l’església parroquial de Sant Martí de Gospí no és romànica, encara que té l’entrada medieval, amb dovelles de llargada mitjana i bordó puntejat, i altres parets antigues. A l’entrant del poble hi ha la capella de Sant Cosme i Sant Damià.
La festa major de Gospí se celebra el primer cap de setmana d’octubre.
La jurisdicció eclesiàstica d’aquest poble fou cedida pel bisbe d’Urgell Pere a Santa Maria de Solsona. La dominació civil fou dels Cervera i després infeudada a diversos cavallers. Durant el segle XIV els Riquer eren els senyors de Riquer, que era probablement un barri de vora el poble, vers ponent; durant el segle XVI en foren senyors Perot Oliva i Miquel Vilalta i, finalment, el marquès de Palmerola.
La història
Històricament, fins a l’actual terme de Sant Ramon de Portell arribava la marca fronterera del comtat de Berga, creada pels comtes de Cerdanya abans del 1035, època en què ja s’esmenten com a existents el castell de Portell i el de Gospí (o d’Albes Pino). En canvi, es creu que la Manresana era una fortalesa avançada del comtat de Manresa i que per això devia prendre aquest nom.
Respecte a l’antic poble de la Manresana, les notícies que hom té del 1067 indiquen que ja feia temps que hi havia un castell i un poble. En aquesta data consta com a possessió d’Amaltruda, senyora de Portell i parenta dels vescomtes de Cardona. El monestir de Santa Maria de Solsona hi tingué molts vassalls laics; però la jurisdicció espiritual fou del monestir d’Àger d’abans del 1162, i per tant el rector era posat pel seu abat. Quan fou secularitzat i suprimit el monestir, la seva jurisdicció religiosa passà al bisbat de Lleida. Solsona continuà rebent els delmes de la majoria dels particulars fins a la desamortització.
La senyoria civil, després del llinatge dels Cardona, passà als Messina, que en foren senyors durant el segle XIV.
El 1422 hom hi troba Hug de Copons, i aquest llinatge la tingué fins a la fi de la guerra contra Joan II; el 1481, aquest la donà al bastard de Cardona, que li fou fidel en aquesta contesa. Això no obstant, a mitjan segle XVI era de Francesc de Copons, i el 1786 Ramon Francesc de Copons i Despujol, baró de Cervelló, era marquès de la Manresana.