El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular. La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa. El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana. La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya-Aragó el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats. Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles, fill de Joan II. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.