Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret, estudià dret. Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner. Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà. Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures. Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura (Retrat de la mare, La lletera, Segador català, olis exposats en diversos museus de Barcelona). Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona (1904), on a la seva mort fou organitzada una exposició homenatge molt completa (1912). Fou un assidu il·lustrador de La Ilustració Catalana, La Actualidad, Ilustración Artística, L’Esquella de la Torratxa, Hispania i Hojas Selectas, entre altres.
La vaga (1902), dibuix de Francesc Sardà i Làdico
© Fototeca.cat