Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere. Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit. En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat. Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars (1462); lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona. Alliberat, fou batut a Llagostera. El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida. Tanmateix, el 1471 es deslligà de l’obediència de Renat d’Anjou i es posà al servei de Joan II; Barcelona el declarà perjur i fou executat en efígie. El rei el confirmà en el càrrec de batlle general i de capità de Girona i li vengué Hostalric, Sant Celoni, Blanes i altres pobles i castells del vescomtat de Cabrera amb jurisdicció feudal, així com Anglès i Osor. Lluità aleshores a l’Empordà, amb el bisbe Margarit, contra els francesos (1474). El 1479 fou encara confirmat en el càrrec de batlle general, que retingué fins el 1501, any en què el succeí el seu fill Miquel Sarriera i de Margarit, important cap de bandositats que morí el 1512, després d’haver assassinat a Barcelona el baró de Llagostera, Francesc de Cruïlles, i el sogre d’aquest, Baldiri Agullana. El seu altre fill, Antic Sarriera i de Margarit, intervingué molt directament el 1520 i el 1521 en contra de la revolta antimunicipal popular coetània de les Germanies.