D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410. Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca. Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana.
L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol (Museu de la Seu de València), tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat socarrimada i repintada amb poca traça, permet de relacionar-la amb altres obres. Els autors també atribueixen a Sax, encara que també hi podrien haver col·laborat altres autors del moment, el retaule del Centenar de la Ploma o Batalla del Puig (Sax, Andreu Marçal de1400) —actualment conservat al Victoria and Albert Museum de Londres—, on representa sant Jordi lluitant al costat de Jaume I a la batalla del Puig, i la pintura al tremp sobre taula anomenada l'Anunciació, conservada al Museu de Saragossa.
El 1396 pintà la sala del Consell de la Ciutat amb el Judici Final; el 1399, juntament amb Pere Nicolau, contractà els retaules de la confraria de Sant Jaume i de Santa Àgata, i tot sol el de La Mare de Déu i Sant Pere per a la parròquia de la Santa Creu a València. El 1404, amb Gonçal Peris, contractà un retaule per a Pere Torrella i un altre amb Antoni Peris. Cap d’aquestes obres no s’ha conservat. Cal relacionar l’única obra conservada —contractada el 1400— i la temàtica d’algunes pintures desaparegudes amb les miniatures i pintures murals del nord de França i els Països Baixos; així es relaciona amb les miniatures del Mestre de les Hores de Torí (cremades), amb les atribuïdes al mestre de Boucicault i amb les pintures murals que hi havia a moltes cases de la vila als Països Baixos, on es representaven les escenes del Judici Final tal com ell féu per a la Sala del Consell de València.