Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual. N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli (1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma). Morí en un sanatori.