Es destacà durant la primera guerra Carlina com a general liberal. Fou diputat a corts. Fidel a Espartero, fou capità general de València (1840-41) i, interinament, de Catalunya. Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa il·legal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència. Més tard, intentà de defensar Espartero a Madrid contra Narváez, però fou fet presoner.