Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic (inaugurada el 1900). Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (1877), de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1877), de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president (1875-76), i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1882), soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Fou arquitecte municipal de Barcelona i assessor de la corporació municipal de la vila del Masnou (1871-81). Publicà Observaciones acerca de las causas que influyen en el estado actual de la arquitectura (1884) i Monumentos romanos de Tarragona (1886).