Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida. Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política. El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Gal·les (1367) i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán (1376). Fou diputat i president de la generalitat el 1375. Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús. Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal.