Fill del pintor Gilbert de Séverac, començà estudis musicals a Tolosa, al Llenguadoc, i els prosseguí al conservatori de París (1893-96) i a la Schola Cantorum (1897-1907), on fou deixeble de Blanca Selva i Isaac Albéniz. Des del 1909 residí a Ceret, on, juntament amb Manolo Hugué, fou un dels principals impulsors de l’escola de Ceret. La seva producció pianística és extremament refinada i subtil. Les obres més notables són Le chant de la terre (1900), Cerdanya (1910-11), suite de cinc fragments sobre un mateix tema musical, En vacances (1912-21); foren estrenades per Ricard Viñes i Blanca Selva. També escriví Minyoneta, per a violí i piano (1912), les cançons Deux mélodies sur des paroles occitanes de P.Estieu (1913), Flors d’Occitània i Deux mélodies en langue d’oc (1913). Escriví també música escènica: Le coeur du moulin (1903-08), La fille de la terre (1913), la tragèdia lírica Héliogabale (1910; estrenada a Barcelona el 1973), per a solistes, orquestra i cobla, i el ballet La fête des vendanges; deixà poemes simfònics com Nymphes au crépuscule (1901) i Triptique (1909). La seva escriptura es manté en les fronteres de la tonalitat, encara que en alguns fragments hom troba un cert bitonalisme. Molt ancorat a la terra, hom troba en la seva obra nombrosos temes musicals catalans.