Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó; el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel. A la mort del rei (1387), fou secretari de la reina. El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I. Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei. En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç. Sembla que redactà una obra de caràcter històric. Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’estil prociceronià, amb d’altres membres de la cancelleria, com Pere de Benviure, Pere Guitard i Pere Margall, que demostra el seu afany per una renovació estilística, generalitzat en l’ambient humanístic de la cancelleria d’aquests anys.