Després de la Primera Guerra Mundial fou president del Consell Nacional (1917) que proclamà la independència de Lituània. Nomenat president de la República Lituana (1919-20), donà un cop d’estat (1926) amb l’ajut del partit Tautininkai (nacionalista conservador) i implantà un govern autocràtic. Reelegit el 1932 i el 1938, en produir-se l’annexió de Lituània a Rússia (1940) fugí a Alemanya i després als EUA.