Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km2. Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància. Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients: la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals. Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat pobles sencers i hi han afegit poca riquesa. No és estrany que la població, històricament d’origen aragonès, com a regió coincident amb l’antiga diòcesi de Sogorb, hagi minvat molt en temps contemporanis: l’any 1970 (65 154 h), només era el 65% de la de 1860-1900 (sense canvis de conjunt), malgrat que el màxim se situà el 1910, i el 1981 havia descendit a 55 308 h (15,4 h/km2). La minva ha estat especialment forta a l’Alt Millars, on la població s’ha reduït al 37,6% de la del 1860, amb una densitat inferior als 12 h/km2. L’Alt Palància es manté encara com la comarca més poblada (27 888 h; 26,1 h/km2), gràcies a la presència del mercat regional de Sogorb, que es projecta també damunt l’Alt Millars, un sector de la Plana Baixa i les terres aragoneses properes. Els mercats de Xelva i el Villar (Serrans) i d’Ademús (Racó) completen la xarxa, dependent per la seva banda dels mercats extraregionals de València, Castelló de la Plana i fins Terol (Racó).