Fill de Frederic Soler (Pitarra). Pintà temes literaris i religiosos, però també es distingí en el paisatge, la marina i l’escena de gènere. Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Com a literat escriví comèdies (Bon jan qui paga, 1889; La feina d’en Jafà, 1892), la tragèdia Hidro-mel (publicada el 1892), la sarsuela La roca de les mentides, el poema dramàtic La llar (1897) i Quadros de costums (1904). Algunes composicions seves foren recollides en Lectura Popular.