Argenter d’ofici, féu teatre amateur i més tard es féu professional (1864). Debutà amb la companyia d’Andreu Cazurro; obtingué un gran èxit amb L’esquella de la torratxa , de F.Soler, i assolí una popularitat mítica amb l’estrena de La dida (1872), del mateix autor. També es destacà amb obres com Joan Blancas , de F.Ubach, L’Eloi i La filla del mar , de Guimerà, Els vells , d’I.Iglésias, etc. Es casà (1864) amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol (Barcelona 1845 — Terrassa 1922), popular intèrpret d’obres de F.Soler, amb la qual actuà sovint. Els darrers anys de la seva vida tingué problemes de visió i cardíacs, que l’obligaren a retirar-se el 1908.
Iscle Soler i Samsot , en el paper de Valeri, del drama Els vells , d’Ignasi Iglésias
© Fototeca.cat
Actor.