Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu. Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) des del 1897, en fou un dels grans animadors. Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Amb Ceferí Rocafort donà a conèixer el conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros (1908). Elegit president del CEC (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914). Fou també un fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya. El 1968, el CEC li dedicà el xalet refugi que té a Salardú. El 2004 se celebrà una exposició en homenatge seu al Palau Robert de Barcelona.
Juli Soler Santaló (a la dreta)
© AF CEC / J. SOLER
Excursionista i enginyer.