Professor a les universitats de Viena (1913), Bonn (1918), Marburg (1925) i Colònia (1930), el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore. Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània. Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud. D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais (1910), Aufsätze zur romanischen Syntax und Stilistik(1918), Italienische Umgangsprache (1922), Stilstudien (1928), Romanische Stil- und Literarstudien (1931), Linguistics and Literary History (1948), Essays in Historical Semantics (1948), Romanische Literaturstudien: 1936-1959 (1959), etc. Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, publicà el 1921 Lexikalisches aus dem Katalanischem und den übrigen iberoromanischen Sprachen i col·laborà en el Butlletí de Dialectologia Catalana.