Estudià a la Universitat d’Århus, on es doctorà el 1938 amb una tesi sobre les negacions en francès. Fou professor de llengües i literatures romàniques a la Universitat de Copenhaguen des del 1943 i hi féu alguns cursos de català. Autor de diversos estudis sobre problemes verbals en les llengües romàniques, com Le temps du verbe fini en français moderne (1952) i L’infinitivo impessoal e l’infinitivo pessoal en portugais (1952-53), alguna vegada ha fixat l’atenció sobre problemes de gramàtica catalana, principalment sobre els temps composts, com en la seva contribució a la Miscel·lània Nicolau d’Olwer dels Estudis Romànics. Publicà també un Manuel de phonétique française (1956). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1966).