Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa. Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu (Schwäbische Alb). La seva riquesa és l’agricultura. Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia. Habitada pels suabis (segle I aC), els romans hi constituïren la província de Rètia. Ocupada pels alamans al segle III, fou conquerida per Carles Martell al s VIII. Pipí el Breu hi creà dos comtats, els quals, declarats independents al segle IX, foren sotmesos per l’emperador germànic Conrad I (917). El duc Rheinfelden fou proclamat rei germànic (1077), en oposició a l’emperador Enric IV, que el 1079 nomenà duc de Suàbia el seu gendre Frederic I de Hohenstaufen. El 1152 el net de Frederic fou elegit rei de romans (Frederic I) i Suàbia romangué com a possessió dels Hohenstaufen fins a la seva extinció, el 1268. Després d’aquesta data la noblesa local, especialment els comtes de Württemberg, s’apropiaren les terres ducals i imperials. El rei germànic Rodolf d’Habsburg salvà algunes parts del ducat per al seu fill, Rodolf II d’Àustria, però amb la mort del seu darrer fill (1313) el títol ducal caigué en desús. Al final de la baixa edat mitjana les lligues suàbies tingueren un paper important en les lluites entre les ciutats i els nobles. L’any 1331 els cavallers suabis (o nobles) fundaren una lliga senyorial, la Schleglerbund, a la qual s’uní Eberhard II, la qual lluità contra la lliga de les ciutats lliures. El 1395 Eberhard III de Württemberg desfeu la Schleglerbund en apoderar-se de la seva fortalesa de Heimsheim. El 1488 es formà una altra lliga suàbia, a Esslingen, que, a més de les ciutats imperials, comprenia la lliga dels cavallers de Sant Jordi, bisbes i prínceps. Era governada per un consell federal de tres col·legis de prínceps, ciutats i cavallers, i podia disposar d’un exèrcit de 13 000 homes. Aquesta lliga ajudà a rescatar el futur emperador Maximilià, fill de Frederic III, fet presoner pels holandesos, i ajudà a dominar la revolta dels camperols (1524-25). Des del 1500 fins al 1806 hi hagué un kres (districte administratiu) suabi i una representació de ciutats suàbies a la dieta de l’Imperi.