Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912. Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, variant dels Boy Scouts, i fou professor durant cinc anys al seminari de Mallorca. Més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets. El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants. Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions. El 1930 féu la carrera de dret a la Universitat de València i actuà d’advocat davant el Tribunal de la Rota. El 1935 fundà la Maioricensis Schola Lullistica —inicialment Schola Libera Lullismi—, de la qual fou el primer rector, i l’any següent planejà una revista titulada Mediterraneum, de la qual només pogué sortir un número. A partir del juliol del 1936 actuà com a vicari general castrense de Mallorca, tot i que poc abans havia signat la resposta dels intel·lectuals mallorquins al manifest dels del Principat. Després de la guerra civil, fundà la revista lul·liana Studia Monographica et Recensiones. Escriví una seixantena d’obres, la major part de caràcter apologètic o lul·lístic, i publicà diverses traduccions. Cultivà la poesia (Trilogia del sentiment, 1947, i altres reculls) i la novel·la (De com Ícarus perdé les ales, 1932) en català.