Tamaulipas

Estat de Mèxic, que limita al N amb els EUA, a l’E amb el golf de Mèxic, al S amb els estats de Veracruz i San Luis Potosí i a l’W amb aquest i amb el de Nuevo León.

La capital és Ciudad Victoria. Compost per una immensa plana inclinada suaument cap a l’E, interrompuda per algunes muntanyes de tipus volcànic i vorejada a l’W per la Sierra Madre Oriental. La costa és baixa, amb esteros i restingues. Els rius més importants són el Río Bravo, el Soto, la Marina i el Pánuco. Clima temperat i plujós a la part alta i calorós i amb escasses precipitacions a la plana. Vegetació de tipus xeròfil. Conreus de cereals, canya de sucre, cotó, blat de moro, arròs, cafè, tabac i llegums. Ramaderia. La seva font de riquesa principal és el petroli i els seus derivats, i des dels anys seixanta ençà el descobriment de petroli al baix Pánuco ha originat una notable concentració demogràfica i industrial. Mines de coure, plom, or i argent. Indústries alimentàries. La densitat de població és de 28 h/km2 i el poblament urbà ha crescut ràpidament, especialment al N. Les ciutats principals (al voltant dels 200 000 h) són la capital, Ciudad Madero, Reinosa, Tampico, Nuevo Laredo i Matamoros (la més populosa, amb 300 000 h el 1990). Explorat per Francisco Fernández de Córdoba (1517) i conquerit per Gonzalo de Sandoval (1522), el territori formà part de la província de Pánuco, primer, i de Nueva Santander des del 1748. Esdevingué estat l’any 1824 i traslladà la capital a Ciudad Victoria. Fou atacat pels nord-americans el 1846, el 1866 i el 1914, i prengué part activa durant la revolució a favor dels agraristes al camp i dels constitucionalistes a les ciutats.