Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir. Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta. Passat el congost del balç de l’Ase, que tanca aquesta vall, al poble del Tec, s’hi ajunta per l’esquerra el riu de la Comalada, que davalla del Canigó. El riu, després de rebre, per la dreta, els rius de Galdares i de Sant Llorenç, s’encaixa de nou al pas del Llop fins a arribar a la vall d’Arles, on rep, per l’esquerra, les aigües del riu Ferrer i del torrent de Bonabosc. Entre els Banys d’Arles i el pont de Ceret aflueixen al Tec, per la dreta, el riu de Montdony i les rieres de Reiners i de la Vallera i, per l’esquerra, el riu Ample o de Bossac. Aigua avall del pont de Ceret, la vall s’obre vers la plana rossellonesa, i només rep cursos d’aigua per la dreta, procedents de la serra de l’Albera (riera de Morellàs, el Rom, el torrent de Sant Cristau i les rieres de Vilallonga i de la Roca). Des de Nidoleres, aigua avall del Voló, fins a la desembocadura a l’extrem septentrional de la platja d’Argelers, el Tec constitueix aproximadament la separació entre el Vallespir i el Rosselló. L’aprofitament hidroelèctric és feble i, sobretot, irregular; hi ha centrals al Tec, l’Allau, Puig-redon i el pas del Llop, que produeixen en conjunt més de 40 milions de kWh en anys favorables i menys de 25 milions en anys desfavorables. El Tec té una longitud total de 81 km. Té un règim pluvial mediterrani català des de la capçalera. Al pas del Llop hom enregistra efectivament tres màxims: el principal, que és de maig-juny (coeficients mensuals d’1,42 i 1,38, prenent com a unitat el mòdul de cabal: 3,2 m 3 /s), de pluges de primavera, i el de desembre (coeficient 1,13) i de pluges atlàntiques. Com que la superfície de la conca en aquest punt és de 240 km 2 , en resulta un cabal relatiu de 13,4 l/s/km 2 , el més alt dels rius catalans de règim pluvial. Són cèlebres els aiguats del Tec del 1876 i del 1940.
el Tec al seu pas pels Banys d’Arles
© Fototeca.cat