Deixeble, col·laborador i amic d’Aristòtil, el qual succeí en la direcció del Liceu (322 aC), hom li ha atribuït a vegades d’haver manipulat l’obra aristotèlica, de la transmissió de la qual és en veritat responsable. En la seva extensa obra, de la qual resta una petita part, s’ocupa de temes molt variats: lògica, retòrica, física, meteorologia, zoologia, etc. En la línia de recerca científica aristotèlica s’inscriuen les dues obres de botànica, Recerca sobre les plantes (9 llibres) i Sobre les causes de les plantes (6 llibres). Teofrast hi mostra una gran tendència empírica i una gran cautela envers les solucions especulatives, de manera que, en general, l’investigador científic predomina sobre el filòsof.
La seva obra més coneguda són els Caràcters (Ἠθικοὶ χαρακτῆρες), que exercí una clara influència en la comèdia del seu temps, en la qual Teofrast descriu amb vivacitat i encert trenta retrats de tipus humans universals, presentats amb l’aspecte de personatges àtics. Una altra obra important conservada és Sobre les pedres, una obra en què classifica els minerals.
Teofrast s’interessà també per les qüestions ètiques i religioses, i en aquest últim aspecte manifestà preferències per una interiorització del culte.