Vers l’E, el terme arriba fins als Cunyols (1.028 m alt), a l’extrem occidental del Montsec d’Estall. A més del riu esmentat, que el travessa de N a S, drenen el terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol (límit meridional), afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola (límit septentrional), el riu Sec i el barranc de Vilanova (límit occidental). Hi ha 2.000 ha de zona forestal (alzinars i brolla de romaní; hom ha efectuat plantació de pins). És tradicional la producció de carbó de llenya, destinada al consum de la ciutat vallesana de Terrassa. L’agricultura de secà ocupa pràcticament la totalitat de les 1.238 ha de conreu, distribuïdes entre els cereals (86%, amb el 84% d’ordi, el 14% de blat i la resta de civada) i el farratge (5,8%, d’esparcet i alfals). Els conreus permanents han minvat fins a ser gairebé residuals: olivar, vinya i ametllers. La ramaderia, amb 5.995 caps de bestiar porcí i 2.654 d’oví (1989), complementa l’economia.
La vila (174 h agl [1991]; 696 m alt) és situada a la dreta del riu de Queixigar, poc després de l’aiguabarreig amb la riera de Viacamp. L’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Pui, és romànica, de la primera meitat del segle XII (fou consagrada el 1130); el portal presenta una notable decoració escultòrica. Pertanyia a la seu de Roda. Hom ha identificat infundadament aquesta vila amb la pretesa seu visigòtica d’Hictosa; és més probable, però, la identificació amb la Tolobis dels jacetans esmentada per Pomponi Mela, per Ptolemeu, per l’itinerari Antoní i per l’Anònim de Ravenna. El municipi inclou també el poble de les Segarres Baixes (les Segarres Altes constitueix un enclavament del municipi de Lasquarri dins el de Tolba), el llogaret de Corones i el despoblat i antic castell de Falç, a més de les antigues masies de Vilanova, de Puialbo i del Romeral.