El terme s’estén a banda i banda del riu Magre, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Bunyol. El relleu és lleugerament ondulat; es destaca la serra del Castellet (342 m alt.). Hom conrea la major part del territori; el secà, amb unes 4 000 ha, és dominat per la vinya (2 400 ha), que és la base econòmica de la població (el vi de Torís és molt estimat i hi ha una important cooperativa vinícola), i la resta és dedicada a oliveres i garrofers. El regadiu (425 ha) aprofita l’aigua del riu i és destinat a tarongers (250 ha), hortalisses (cebes), tabac i blat de moro. Els darrers anys s’han instal·lat algunes fàbriques, que han diversificat l’economia. El 50% de la població activa treballa en el sector primari, el 24% a la indústria i la resta es dedica a la construcció i als serveis. La població s’ha reduït lentament al llarg del s. XX, fins el 1970, recuperant-se després. La vila (4 686 h agl [2006], torisans ; 273 m alt.) és al sector septentrional del terme, al NE de la serra del Castellet. L’església parroquial (la Nativitat de Maria) actual, bastida en 1767-77 segons el model de Sant Vicent de València de T.V.Tosca, substituí la primitiva (els Dolors), restaurada modernament, situada al costat de l’antic palau senyorial, que fou convertit en casa de caritat. Antiga alqueria islàmica, fou lloc mixt de cristians (20 focs [1572]) i moriscs (250 focs [1609]), aquests de la fillola de Bunyol. La senyoria fou inicialment de Gombau d’Entença (1232). Passà el 1494 als ducs de Gandia i el s. XVII als marquesos de Bèlgida. Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes d’època romana. Comprèn, a més, la caseria de Cortitxelles i la de Calabarra, el despoblat de Serra i la casa de la Sabotxa.
La plaça de la Constitució, a Torís
© Fototeca.cat