Situació i presentació
El municipi de la Torre de l’Espanyol, de 27,9 km2, és situat a la part septentrional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre i aigua amunt del pas de l’Ase. A llevant limita amb els termes de Cabassers (NE), la Figuera i el Molar (SE), tots tres de la comarca del Priorat. Al S el termenal separa el municipi del de Garcia i a ponent i tramuntana hi ha la divisòria amb Vinebre.
A la part més occidental el terreny és planer, però la resta, especialment al SE, és força accidentada pels vessants septentrionals de la serra del Tormo (523 m), la carena de la qual fa de divisòria amb el municipi de Garcia. A la part de tramuntana (i del NW) el terme és accidentat per la serra del Rovelló (464 m), que va davallant en alçada a mesura que s’acosta a l’Ebre (tossal de Cantaranes, 238 m). El municipi és drenat per la vall del riu de la Torre, tributària de l’Ebre, que rep diversos barrancs i rierols: la vall de Prats, el barranc dels Canals, el dels Tossals, el dels Colls, per l’esquerra, i el de les Guinardes i el de Piró per la dreta. Algunes partides del municipi són la de la Cova Foradada, la Roureda i la d’Aranit.
El poble de la Torre de l’Espanyol és l’únic nucli de població agrupada del municipi. El terme és travessat de NE a SW per una carretera local que mena a Vinebre, on enllaça amb la C-12 que ve d’Amposta seguint el traçat de l’Ebre i es dirigeix a terres lleidatanes. A l’extrem de llevant del terme la carretera de la Torre de l’Espanyol es bifurca, a l’altura del coll de la Torre, en altres carreteres vers els pobles prioratins.
La població i l'economia
El fogatjament de 1358 a la població (torredans) registrà 11 focs, pertanyents en aquell moment a la comanda hospitalera d’Ascó i el de 1378 en comptabilitzà només 8. El 1718 hi havia 253 h, que al llarg d’aquest segle i del següent augmentaren progressivament. El 1787 hi havia 375 h, que el 1860 havien augmentat fins a 1.248. El màxim demogràfic s’assolí el 1900 amb 1.527 h. A partir d’aleshores la població començà a patir una tendència decreixent que ha provocat l’envelliment progressiu de la població. El 1936 hi havia 1.269 h, 948 el 1950, 876 el 1970, 856 el 1981, 727 el 1991 i 665 el 1999. El 2005, però, el municipi experimentà un creixement demogràfic (740 h).
Tot i que el percentatge de dedicació exclusiva a la terra disminuí de manera notable sobretot a partir de la dècada de 1990, la Torre de l’Espanyol és encara un municipi amb forta base agrària. Aquesta disminució cal atribuir-la a l’auge de la indústria, primer, i més recentment dels serveis, principal sector d’ocupació del terme.
L’agricultura és predominantment de secà, tot i que el regadiu ocupa també una part considerable de les terres agrícoles. L’olivera, conreu hegemònic i tradicional, s’ha mantingut com el més extens, seguit de l’ametller, que ha patit una recessió. Com ha esdevingut en altres pobles de la Ribera d’Ebre, l’augment del regadiu ha propiciat l’increment del conreu d’arbres fruiters, principalment presseguers i cirerers. La vinya, que juntament amb l’olivera havia estat la base de l’economia agrària durant gran part del segle XX, pràcticament ha desaparegut.
Les activitats ramaderes són també força representatives en l’economia de la població. Destaca la cria d’aviram, recuperada després de patir una lleugera regressió durant la dècada de 1980 i la cria de bestiar porcí.
L’activitat industrial és molt reduïda. Una part de la població es desplaça a treballar a la central nuclear d’Ascó. La Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de la Torre de l’Espanyol, fundada al decenni de 1920 i amb un magatzem prop de Vinebre, promou la comercialització dels productes agraris, principalment el vi i l’oli, amb les denominacions d’origen Tarragona i Siurana respectivament, i amb la participació en l’associació de fructicultors FARE.
El poble de la Torre de l'Espanyol
El poble de la Torre de l’Espanyol (164 m d’altitud) és a l’esquerra del riu de la Torre, allargassat a migdia de la carretera de Vinebre i esglaonat als vessants septentrionals de la serra del Tormo. Els carrers són estrets i costeruts i hi ha molts edificis datats el darrer terç del segle XVIII. Moltes de les cases són usades com a segona residència. L’església parroquial, dedicada a sant Jaume, fou acabada el 1787 i és de tradició barroca, amb façana acabada en un frontó ondulat i portal emmarcat per columnes i una fornícula al capdamunt.
La festa major se celebra per Sant Jaume (25 de juliol) i es fa festa, també, per Sant Antoni Abat (17 de gener). Té tradició a la vila l’aplec de la sardana, que s’escau el segon diumenge de maig.
Altres indrets del terme
En la part meridional del terme, sota la serra del Tormo, hi ha una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua. De petites dimensions, prop seu s’alcen uns xiprers altíssims. S'hi fa un aplec el Dilluns de Pasqua que inclou un dinar de germanor.
A la font de n'Horta, situada 1 km a ponent del poble, al marge del S de la carretera, hi ha una bassa d’època romana. Gairebé quadrada (11,30 m de llargada per 10,50 d’amplada i 4 de fondària), va ser reformada el 1965 amb un revestiment de les seves parets de pedra per una capa de ciment. En fer les obres aparegueren una gran quantitat de ceràmiques, monedes antigues i objectes metàl·lics, la majoria eines agrícoles. El conjunt de ceràmiques i de monedes és molt homogeni; va des del segle I aC fins al temps de Marc Aureli, al segle II dC, moment en què hom devia deixar de tirar monedes a la bassa. Malgrat que el conjunt és d’un gran interès com a document històric, només se'n conserva, a la casa del comú, la part més espectacular, ja que la resta fou llençada en el moment de les obres.
La història
El 1175 el rei Alfons el Cast donà a Espanyol de Prades i als seus la torre d’Albozalag, aleshores del terme del castell d’Ascó però a l’esquerra de l’Ebre. Aquesta donació és l’origen de la població actual. La torre era habitada encara per sarraïns, que conreaven les terres annexes, els quals passaren a dependre del cavaller de Prades. El 1358 pertanyia a la comanda hospitalera d’Ascó. Anteriorment havia estat dels templers. El 1763 la Torre de l’Espanyol encara pertanyia a la comanda d’Ascó i ho fou fins a l’exclaustració. També fins aleshores la cartoixa d’Escaladei hi posseí una heretat a la partida de la Boneta. Formà part del corregiment de Tarragona. En la Guerra Civil de 1936-39 hi hagué una comunitat agrícola.