Montserrat Torrent i Serra

(Barcelona, 26 d’abril de 1926)

Montserrat Torrent i Serra

© CIC-Moià

Organista.

Començà els estudis de piano a cinc anys amb la seva mare, Àngela Serra, i els continuà a l’Acadèmia Marshall i, després de la Guerra Civil Espanyola, al Conservatori de Barcelona, on fou deixebla de P. Frank (orgue). Guanyà una beca de l’Institut Francès que li permeté anar a París a estudiar amb N. Pierront, i gràcies a una beca de la Fundación Juan March seguí els cursos de perfeccionament de F. Germani i H. Rilling a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena. Interessada en la música ibèrica, feu estudis musicològics amb M.S. Kastner, G. Estrada i L.F. Tagliavini.

Ha desenvolupat una intensa carrera de concertista, amb aparicions a Europa, al nord d’Àfrica, als Estats Units, al Canadà i a l’Amèrica llatina. La seva discografia, en què autors com A. de Cabezón, J.B. Cabanilles o F. Correa de Arauxo han tingut un especial protagonisme, és considerada de referència en la interpretació de la música ibèrica per a orgue. El seu disc dedicat a música de Cabanilles guanyà el Grand Prix du Disque de l’Académie Charles Cross de París (1965).

Com a catedràtica del Conservatori de Barcelona i també com a professora de classes magistrals i de nombrosos cursos de perfeccionament, entre els quals destaca el curs de música ibèrica a l’Acadèmia Internacional de Harlem (Països Baixos), ha format tota una generació d’organistes a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i del món. Ha estat jurat de concursos d’orgue a Àvila, Ciutadella, Chartres, Ginebra, Nàpols, Nuremberg, Lübeck i París, i de piano a Manresa. Ha estat guardonada amb diversos reconeixements, entre els quals hi ha la Creu de Sant Jordi (1995), el Premi Nacional de música (1996), la Medalla de Plata del mèrit artístic de belles arts del Ministeri de Cultura (1996), la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1997), la Medalla del Reial Conservatori de Música de Madrid (2001), la Medalla al treball Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya (2001) i el Premio Nacional de música del Ministeri de Cultura, modalitat d’interpretació (2021). El 2008 la Universitat Autònoma de Barcelona la nomenà doctora honoris causa.

És acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Granada (1995) i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2015).

Bibliografia

  • Elies, Josep; Llorens i Cisteró, Josep Maria; Sagasta, Julián; Torrent, Montserrat: Obras completas, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1971-1986