Residí de petit a Mallorca, on cursà el batxillerat. Després fou secretari de Joan Prim i participà en els diversos pronunciaments intentats per aquest, pel qual motiu fou empresonat i desterrat a Santa Cruz de Tenerife. Aconseguí d’evadir-se'n, prengué part en la Revolució de Setembre i fou de la Junta Revolucionària de Tarragona. El 1871 fou nomenat governador civil de Girona, i després ho fou de Màlaga i Granada. Després de la Restauració s’afilià al partit liberal de Sagasta i fou diputat a corts per Tarragona, Gandesa i Torroella de Montgrí i governador de València. Home de confiança de Sagasta, fou director general de beneficència i sanitat, treballà a la presidència del govern i fou secretari del govern de Cuba. Col·laborà a diversos periòdics de Madrid, fundà a Tarragona La Opinión i participà en la creació de La Vanguardia (1881), de Barcelona. Autor dramàtic, conreà —excepte en dues obres— el teatre en català, que aconseguí una bona acceptació; entre les seves nombroses obres cal destacar els drames La clau de casa (1873), La verge de la Roca (1874), La llàntia de plata (1876), Lo full de paper (1878), etc. Fou membre del felibritge i president de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera. Promogué el centre balneari de les Masies o de l’Espluga de Francolí.