Germà de Joaquim Trias i Pujol. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari. Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar (1919) a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca. El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura. Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia (amb Josep Miquel), la cirurgia toràcica (amb Sayé i Caralps), la neurocirurgia (amb A. Ley) i l’angiocirurgia (amb A. Rodríguez i Arias). Durant la República fou un dels promotors de la Universitat Autònoma i defensor dels seus principis; amb A. Pi i Sunyer hi organitzà la facultat de medicina. En fou vocal per designació del govern de la República. Projectà i organitzà l’Escola d’Infermeres de la Generalitat, i en presidí la comissió permanent (1933). Arran dels fets d’Octubre del 1934, fou empresonat al vaixell “Uruguay”. Del 1936 al 1938 presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i vocal del Consell de Cultura. L’any 1939 s’exilià a Colòmbia; a Bogotà exercí la cirurgia i fou catedràtic a la universitat nacional de la mateixa capital. Fou president de la Comunitat Catalana de Colòmbia, adscrita al Consell Nacional de Londres (1939-45). Presidí la comissió organitzadora dels Jocs Florals de Bogotà (1945). Formà part de diverses organitzacions científiques internacionals: Société Internationale de Chirurgie, Royal Society of Medicine, Society of Tuberculose, etc. Fou un dels iniciadors de les operacions a tòrax obert, i practicà les primeres toracoplàsties selectives en neurocirurgia i cirurgia vascular. Com a articulista i divulgador de la medicina, fou fundador i codirector, amb el seu germà Joaquim, de la “Revista de Cirurgia de Barcelona” i col·laborà en diverses publicacions científiques. És autor d’un gran nombre d’obres sobre cirurgia toràcica i del pàncrees, i escriví sobre la reestructuració de l’ensenyament de la medicina a la Universitat de Barcelona. Abans del seu retorn, féu visites a Catalunya, on en conferències i en publicacions defensà activament els ideals de la Universitat Autònoma. Tornà a Catalunya en la dècada del 1950. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. En homenatge als metges Pujol, el principal centre hospitalari de Badalona porta el nom d’Hospital Germans Trias i Pujol.
Antoni Trias i Pujol
Metge cirurgià.