El 1891, amb la revista Critica sociale, influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic. El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani (Partito Socialista Italiano). Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà. El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario. Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París (1926), on continuà lluitant per la represa de la lluita socialista, i gràcies a l’entesa amb P.Nenni aconseguí de restablir la unitat del partit socialista.