La capital és Perusa. Comprèn les províncies de Perusa i de Terni. Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta (monts Sibil·lins, 2 478 m), de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes. El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C. Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades (96,8 h/km2 [1993]). D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu. Predominen els cereals (blat), la vinya i les oliveres; també hi ha ramaderia bovina, ovina i porcina. Les indústries més desenvolupades són les mecàniques, químiques, tèxtils i alimentàries, centrades, principalment, a Terni. Antic territori dels umbres (umbre), fou dominat pels etruscs i pels romans (295 aC). Des del s. VI el nom d’Úmbria fou donat al ducat de Spoleto, possessió bizantina que passà en poder dels papes de Roma, en un procés que s’inicià al s. VIII i acabà al s. XII, i formà la província de Perusa (s. XIII). El domini eclesiàstic respectà les autonomies i hegemonies locals, però impedí la formació de grans dominis senyorials, gràcies sobretot a l’actuació del cardenal Álvarez de Albornoz (s. XIV). Formà part de la República Romana (1798-1800) i de l’imperi francès (1808-14). Tornà al domini papal, i el 1860 s’uní definitivament al regne d’Itàlia.