Catedràtic de la Universitat de Hèlsinki (1951-72), fou director de l’Institutum Romanum Finlandiae i professor a les universitats d’Estrasburg i Louisiana. Els temes de les seves recerques foren el llatí vulgar, la protohistòria de les llengües romàniques i el llenguatge epigràfic. De la seva nombrosa obra cal destacar l'Étude sur le texte et la langue des tablettes Albertini (1965), els estudis sobre Gautier de Coinci (1945 i 1951) i els treballs de sintaxi comparada del llatí i les llengües romàniques. Com a epigrafista dirigí la publicació dels grafits del Palati (1966 i 1970) i els de l’Autoparco Vaticano (1970). El seu manual Introduction au latin vulgaire (1963), molt reeditat i traduït, constitueix un instrument indispensable per als romanistes. El 1987 publicà l’important treball Le journal-épître d’Égérie (Itinerarium Egeriae). Étude lingüistique. El 1981 els seus deixebles recolliren part dels seus articles, alguns inèdits, en el volum Recherches et récréations latino-romanes.