Les seves suposades relíquies foren traslladades al monestir de Bages (951) arran del viatge que Sal·la, fundador del monestir, feu a Roma per sotmetre a la Santa Seu la nova abadia. El cos fou venerat al monestir fins el 1835, i després ho fou a Navarcles. El seu culte s’estengué no solament pel Bages, sinó arreu de Catalunya, com ho proven les antigues capelles del Montpeità (Sant Fruitós de Bages), de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles, Anoia), de les Cabanyes (Alt Penedès), etc.
Amb el sant hi ha relacionada la festa de sant Valentí, o festa dels enamorats, constatada des del segle XV a Anglaterra i Escòcia i que sembla d’origen pagà (la festa d’inici de la primavera, que coincidia amb la diada del sant). Els joves s’aparellaven per sorteig, i els afortunats eren anomenats valentins i valentines. També els enamorats aquest dia s’escrivien cartes i s’enviaven regals. La festa se celebrava a França, als EUA, a Suïssa i a d’altres llocs a mitjan segle XVIII, a desgrat de l’oposició dels eclesiàstics, que la titllaven de pagana. Els interessos comercials l’han estesa arreu en els temps moderns. La seva festa se celebra el 14 de febrer.