Remei Varo i Uranga

(Anglès, Selva, 16 de desembre de 1908 — Ciutat de Mèxic, 8 d’octubre de 1963)

Pintura de Remei Varo i Uranga

© Fototeca.cat

Pintora.

Filla de pare andalús i mare basca. Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid. Durant la guerra civil visqué i tingué taller a Barcelona. Separada del seu primer marit, el dibuixant i cartellista Gerard Lizarraga, es casà amb el poeta surrealista Benjamín Péret, amb qui visqué a París (1938-42) —on es relacionà amb tot el grup surrealista— i el 1942 es traslladaren tots dos a Mèxic, fins a la separació de Péret, que retornà a París el 1947. Visqué un quant temps a Veneçuela, on es guanyà la vida fent il·lustracions.

De nou a Mèxic, es tornà a casar i aviat es consagrà com una de les figures cabdals del surrealisme en aquell país, on, ja abans d’anar-hi, havia participat amb Record de la Walkíria (1938) en la Exposición Internacional Surrealista de la Galería de Arte Mexicano (1940). Individualment no hi exposà fins el 1954 (Galerías Diana), quasi coincidint amb el primer premi que obtingué al Primer Salón de Pintura Femenina de Mèxic. En aquesta etapa conegué i rebé el suport del pintor Diego Rivera, de l’escriptor Octavio Paz i del cineasta Luis Buñuel. Feu la seva quarta i darrera exposició individual a la Galería Juan Martín el 1962. En aquest país, també va il·lustrar llibres que escrivia o traduïa, anònimament, com La mesa francesa, un llibre de gastronomia per al servei de propaganda de l’ambaixada francesa a Mèxic, entre altres. El 1964 li fou dedicada una gran exposició retrospectiva d’homenatge al Palacio de Bellas Artes, de Mèxic.

Quasi tota la seva obra és a col·leccions particulars i museus americans importants, sobretot mexicans, com al Museo de Arte Moderno de la ciutat de Mèxic. Dins de la seva obra pictòrica, les obres més conegudes són Armonía (1956), Tailleur pour dames (1957), Vagabundo (1958) i Mimetismo (1960). Hom l’acostuma a relacionar amb la pintora anglesa Leonora Carrington, gran amiga seva a Mèxic. La seva pintura, però, es destaca de la d’aquella per la seva minuciositat de factura i el seu enginy fantasiós, i crea sorprenents fabulacions, poètiques i humorístiques, dins la línia —bé que amb un altre sentit— d’alguns surrealistes belgues, com Magritte.