Jordi Ventura i Subirats

(Barcelona, 1932 — Barcelona, 15 de gener de 1999)

Historiador.

Diplomat en ciències empresarials als EUA, doctor en història a Barcelona i llicenciat en periodisme, fou membre de l’Institut d’Estudis Occitans. Professor a la Universitat de Barcelona, residí als EUA —on tingué molta relació amb grups intel·lectuals i religiosos de primer rengle—, Occitània i Veneçuela. Especialitzat en catarisme i qüestions valdeses, féu aportacions substancials al coneixement d’aquests temes en obres com Pere el Catòlic i Simó de Montfort (1960), assagístic i crític, Alfons el Cast, el primer comte rei (1961) i Els heretges catalans (1963), síntesi historicoreligiosa, i especialment amb els articles El catarismo en Cataluña i La valdesía de Catalunya (Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1950-60 i 1960-61). També defensà les nacionalitats a Les cultures minoritàries europees (1963), Théorie des nations prolétaires. Les raisons économiques du nationalisme minoritaire (1963) i Els catalans i l’occitanisme (1964), i estudià la influència d’Étienne Cabet a Catalunya i el moviment icarià a l’article Icària... (Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 1972); també estudià la inquisició en els articles Lluís Alcanyís, médico valenciano del siglo XV, (1973), i especialment, La verdadera personalidad del barón Koenig (1970), l’opuscle Vida del treball a tallers i fàbriques (1965) i una Historia de España (4 volums, 1975, reeditada el 1976); destaquen també Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià (1978, premi Joan Fuster d’assaig 1977), Les equivalències monetàries a Catalunya a principis de l’Edat Moderna (1984), La moneda a Catalunya durant el regnat de Carles III (1988), El llenguatge econòmic, legal i social del segle XV (1991), Les manipulacions monetàries a València a finals del segle XV (1993) i La Bíblia valenciana. Recuperació d’un incunable en català (1993). Pòstumament hom publicà, l’any 2000, Sis rostres del nacionalisme a Europa. El 1978 li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme Joan Mañé i Flaquer. El 1989 fou nomenat president del Comitè Científic de l’Assemblea de les Regions d’Europa.