Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols; té dos cims: l’ampla muralla semicircular del Somma (1 132 m) —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit (1 277 m), amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant. És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions (cendres, bombes, etc.) i colades volcàniques. Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter. Al vessant occidental hi ha l’observatori vulcanològic i sismològic, construït en 1840-45. A la seva falda abunden les vinyes. La primera erupció coneguda per la història fou la de l’any 79, que sepultà Pompeia, Herculà i Stabia; altres paroxismes violents foren els del 1631, el 1822, el 1906 i el 1944, el darrer, que destruí parcialment els edificis de San Sebastiano al Vesuvio i de Massa di Somma.
El Vesuvi
© Fototeca.cat