Fill i successor de Carles Albert I de Sardenya, portà el títol de duc de Savoia. A desgrat d’ésser tradicionalista i poc obert als corrents constitucionals, fou un home dúctil i polític. Signà amb Àustria la pau de Milà (1849). Malgrat alguns desacords, secundà la política de Cavour: acord de Plombières (1858), annexió de la Itàlia central (1859) i expedició de Garibaldi de conquesta de Sicília i Nàpols (1860). Prengué el títol de rei d’Itàlia (1861) i continuà la campanya d’unificació amb l’annexió de Venècia (1866) i l’ocupació de Roma (1870).